Com es calcula un pressupost de publicitat aquí

Un pla útil separa espai, producció i impostos i no converteix una audiència declarada en una promesa d'abast.

Un pressupost de publicitat a Andorra comença per distingir el que té tarifa del que es contracta a mida.

El Diari d'Andorra i el Bondia publiquen preus de premsa; ràdio, televisió, xarxes, molts webs i bona part de l'exterior queden «a consultar». Abans de repartir diners, separa l'espai, la producció i els impostos.

La referència publicada no equival a un preu final. Les tarifes poden no dir si inclouen IGI, poden canviar segons les dates o tenir descomptes comercials. Demana sempre l'import final i què entrega el mitjà a canvi.

Les tarifes d'Oblicua per a exterior no porten data de vigència i s'hi presenten sense IVA. Fes-les servir per saber si un circuit encaixa en l'ordre de magnitud del teu pressupost, no com una oferta tancada.

Les del Diari d'Andorra i el Bondia són PDF del 2026; tot i així, confirma impostos i disponibilitat.

1. Espai o inversió. És la pàgina, bàner, circuit, falca o pressupost de plataforma. Ha d'incloure format, nombre d'insercions, dates i suport.
2. Producció. Disseny, adaptació de mides, vídeo, locució, impressió o instal·lació. En exterior, la impressió pot anar a part; en digital, pregunta qui prepara les creativitats.
3. Impostos. La Llei 13/2013 demana que el preu anunciat al consumidor inclogui tributs i impostos. Si una tarifa no ho aclareix, demana la xifra final per escrit.
4. Gestió. Si una agència compra o administra la campanya, pregunta si el seu fee està inclòs i quins informes rebràs.

No cal que totes les partides siguin d'un sol proveïdor. L'important és no comparar un preu sense impostos i producció amb un altre que ja els inclou.

El cost ajuda a descartar opcions, però no diu a qui arriba una campanya.

En mitjans andorrans, l'única audiència auditada publicada és la del web de diariandorra.ad: OJD va registrar 233.182 navegadors únics i 2.132.608 pàgines vistes el juny del 2026.

La resta de xifres públiques, quan n'hi ha, les declara el mateix mitjà o una plataforma.

Per això el CPM només es pot comparar quan el preu i l'audiència són del mateix període i mesuren la mateixa unitat. La guia de CPM ensenya com llegir-lo; la d'audiències distingeix dades auditades, declarades i no publicades.

1. Defineix l'objectiu: visites a botiga, trucades, reserves, notorietat o una data concreta. Un suport de cobertura i un anunci de cerca no es mesuren igual.
2. Escriu qui l'ha de veure i on és: una parròquia, tot el país, visitants o mercats d'origen.
3. Reserva una quantitat per a la peça i els impostos abans de triar formats.
4. Escull dues o tres opcions que tinguin sentit i demana la mateixa dada a cadascuna: preu final, data, format, lliurables i audiència amb font.
5. Anota quines xifres són tarifes, quines pressupostos i quines estimacions. Compara-les al planificador.
6. Revisa l'idioma de l'anunci, l'oferta i les galetes si la campanya porta a un web. La checklist legal serveix per a l'últim repàs.

Amb 2.000 €, les tarifes públiques permeten una pàgina en color o un mes de bàner al Diari, entre altres opcions,

però no una setmana de sis mupis. La guia de pressupost petit enumera què hi cap i què no sense omplir la resta amb preus inventats.

No hi ha cap motiu per convertir una estimació en certesa. Si ràdio, tele o una plataforma no publiquen tarifa, deixa l'espai com «a consultar» i demana pressupost amb un brief igual per a totes les opcions.

• Gastar tot l'import en espai i descobrir després la producció, la impressió o l'IGI.
• Comparar una tarifa d'un mes amb una altra d'una setmana.
• Fer passar una audiència declarada per auditada.
• Calcular el CPM d'un bàner amb el trànsit total d'un web sense saber quantes impressions rep aquell format.
• Incloure una referència d'exterior sense comprovar si continua vigent.

Continua amb la comparació de preus publicats si vols veure les tarifes en una sola taula, o amb premsa, ràdio i exterior per entrar al detall.